La cursa va sortir millor del que havíem pensat abans del començament. La tàctica era tensar el pilot de sortida i en Mirco ho havia de provar per intentar marxar en una escapada. El guió es va complir i en Mirco va marxar amb el Cuervo, l'Estragué i en Pep Gàzquez. Aquests dos últims van caure en un revolt i mentre que en Pep va poder reintegrar-se al pilot, l'Estragué va haver d'abandonar perquè a causa de la caiguda se li va sortir el tubular de la roda davantera. Amb el Mirco escapat, la responsabilitat de neutralitzar l'escapada estava en màns dels Grimaldos (per la lluita de la general de la Xallenge). L'Antonio Terrones també ho provava per darrere i marxava amb l'Agüero. Més tard també marxaven entre altre el Pedro Soler. A tot aixó el Pere Rovira, del Vilanova, es posava a tirar i apropava l'escapada, però se li va trencar el manillar i va haver d'abandonar. La carrera semblava sentenciada, i el líder dels Grimaldos, el José Priego, s'havia quedat sol i no li tocava una altra que tirar. Aprofitant el desgast del Priego, en Cherino li va atacar i va marxar sol cap endevant. La persecució va durar unes quantes voltes i tots els corredors que en Cherino atrapava no li podien seguir la roda excepte en Pedro Soler. A falta d'una volta en Cherino va aconseguir atrapar els escapats: Mirco Merotto, A. Terrones, Agüero, Cuervo i l'Elena Carbonell, que era doblada. Es va quedar a cua dels escapats i en contrameta va llençar el definitiu atac que li van permetre arribar a meta amb un aventatge prou cómode com per aixecar els braços. L'esprint dels grupet d'escapats va ser guanyat per Mirco Merotto, seguit de l'Agüero, l'A. Terrones (vencedor de 50 i corredor que donava la victòria per equips al CECOC), el Cuervo i el Pedro Soler. Per tant curs rodona amb victoria individual, de 40 i 50, per equips i amb el Mirco que agafa més distància al Josep Priego.
lunes, 17 de agosto de 2009
46 Gran Premi Festa Major de Malgrat de Mar
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario