domingo, 27 de julio de 2008

Torelló 2008

De seguida s'ha fet la primera escapada del dia, els relleus no eran forts i semblava que anant els més forts del pilot, seria la bona del dia.
Per darrere, tot i portar dos companys per davant "el Cuervo", tirava del pilot que finalment ha neutralitzat l'escapada.
Els primers CECOC a quedar-se, l'Hilari i el Rafa amb un Galvezport. El ritme de les primeres voltes es deixava sentir.
Baixant la tercera volta es tornaven a escapar en Toti Codony, l'Estanyol, el Indio, l'Octavi, en Pedro Soler, José Sánchez i Cristóbal Maya, el flamant campió d'Espanya. Un servidor, pensant que l'escapada no anava enlloc, i quan la diferència ha arribat al minut i mig, he hagut de intentar arribar als escapats en solitari.
Desprès de tres voltes perseguit, acompanyat per l'Emili Pérez i el Santiago Estragué, he arribat als escapats. En Codony i l'Estañol han arrancat en tàndem al pas per l'última volta.

L'Elena Carbonell amb una companya d'equip
L'Emili després d'ajudar-me a enganxar els escapats ha estat atrapat pel peloton i rebut amb crits d'ànims.... eh Ripo!
Els Gàlvesport han tirat al final, però massa tard, en Manel Marina tensant la cursa.
En Toti Codony ha guanyat fàcil l'esprint, darrere d'ell l'Estañol, que ha arrancat a la seva roda i tercer jo, que he pagat l'esforç per enganxar l'escapada.
L'esprint del pilot ha estat guanyat pel Nocete també sembla que de manera autoritària.
El podium dels guanyadors de totes les categories.
Avui un tercer amb un bon regust, bones sensacions de cara al campionat del mon.Una altre vegada campions per equips, a més del bon rotllo, ja veieu que els resultats així acompanyen.El Rafa finalment ha estat eliminat... al bar... Si es que no se puede....
El Indio i dos generacions de Terrones.L'equip deprès de la cursa

11 comentarios:

albert dijo...

Felicitats a l'equip Cecoc per la cursa, es podia millorar. M'emprenya que corredors no habituals a les curses, estan a un "altre nivell", hagin de guanyar als de sempre. Es creuran superiors, si és que no s'ho creuen ja. De cara a Àustria tingueu en compte el quilometratge, tres voltres, es poden fer llargues si no es preparen bé. Cal fer menció al Cristobal, un 60 a l'escapada en un circuit tan dur. Fins aviat.

Miquel Angel Cherino dijo...

Hola Albert, i gràcies. Tens raó és podria haver millorat, però si nosaltres portem dos escapats i un d'ells és el segon de la general, això es respecta.
De fet poden guanyar corredors que no compten per la challenge perquè a ells no els vigilen, tu ja ho saps.
El Cristobal ja ens té acostumats a estar sempre per davant.
Per preparar un campionat, ja sigui del món o d'Espanya, caldria fer curses una mica més llargues. Amb les curses que fem, i si a més es vol disputar la challenge, no es pot preparar una carrera llarga.

albert dijo...

El debat del quilometratge va junt amb la participació conjunta de categories. Aquí correu 40, 50 i 60. A Espanya les bones són de Masters 30 i 40. Els 50 els tenim contents, igual que els 60, però no així un grup selecte de 40. Quina solució hi veus?

Miquel Angel Cherino dijo...

Home, la solució és correr de la mateixa manera que a la resta d'Espanya: els 30 amb els 40, i els 50 i 60 surten sempre més tard per fer menys kilometres. El que no em sembla just és que per tenir contents als 60 n'hagim de dortir perdent els 40 (que podríem fer molt més).
Que no s'ha de pedre de vista que això és una competició, a més alguns 50 i 60 ja hi estarien d'acord, no creus?

albert dijo...

La proposta, per escrit i raonada, caldria tenir un nombre important de signatures del col·lectiu veterà. Un corredor, amb ascendència dins el pilot, hauria de fer de promotor. És probable que els defensors de la situació actual ho fessin paral·lelament. Qui tingués més suport ho hauria de presentar a la reunió d'inici de temporada. És un camí, si més no, democràtic.

Anónimo dijo...

Miguel Angel si quereis correr con los Master-30, hacer caso al Albert. Plantear una alternativa a la actual por escrito y razonado. y si pensais que podeis ganar, pensar en un nuevo representante, que lleve la categoría, porque el actual os aseguro que os amenazará con presentar la dimisión.

PD: Perdón por mantenerme en el anonimato, pero mi situación actual deportiva y social me impide revelar mi identidad
Un fuerte abrazo companys!

albert dijo...

El debat no té que afectar la continuïtat del Sr. Narváez com a President de la comissió. La seva dedicació, l'aportació de 30 curses per temporada, la puntualitat en penjar les classificacions, la seva prestació en resoldre qualsevol imprevist abans de les curses, els seus coneixements de la F.E.C. i F.C.C. des de dins dels estaments el fan totalment vàlid. Si cau bé o no ja són coses personals.

Miquel Angel Cherino dijo...

Crec que el debat sempre ha de ser constructiu i en cap cas crec que ningú estigui contra el Narváez. Jo com el que més el defenso i penso que el que fa per la categoria és una feina impagable. Crec que una cosa no treu l'altre, però sí que s'hauria de parlar del tema de les curses. Si no es vol córrer amb els 30, cosa que fins i tot puc entendre, el que no entenc és que es facin curses tan curtes. Si més no, en una certa part de la temporada, poder la més propera als campionats, es podria intentar que les curses fóssin més llargues. Jo només opino pel que penso, que és tant respectable com els que pensen el contrari, no vull que es malinterpretin els comentaris. Torno a repetir que la feina que fa el Narváez mereix tots els meus respectes i crec ningú la faria millor. Per acabar la parrafada, el debat és sobre la durada i el fet que a la mateixa línia de sortida es retalli el recorregut.

albert dijo...

Hi ha curses per a veterans i curses on els veterans van a deixar un profitós calaix a l'organització de la cursa de cadets o èlits, també són utilitzats els seniors/masters, de pas se'ls fa esperar fins que acaba l'última cursa perquè facin ambient com a públic.Una cursa d'una hora i tres voltes o bé, com al Campionat de Catalunya, que es redueixi el recorregut, són l'exponent del respecte que els mereix el ciclisme veterà a molts federatius i àrbitres. Cal animar als organitzadors perquè facin curses de més quilometratge, 80 o 90 km serien ideals.

Anónimo dijo...

Es verdad que el SR.Narvaez, realiza una labor sensacional, para que todo salga lo mejor posible y la Xallenge funciona y para ello le dedica mucho tiempo personal, restandole tiempo a su familia.

Yo creo que deberias de plantearle la posibilidad que en los interurbanos o rutas la posibilidad de hacerla más larga y en la que de algún modo tuvieran cabida también el colectivo M-50 y M-60 incorporandose más tarde. Hablarlo y nombra un vocal, pero antes de que acabe la temporada, de lo contrario si esperais a la reunión de principio de temporada, el sr. Narvaez tendrá todo el "circo" montado y habreis pérdido un año.

Suerte con la propuesta!

Anónimo dijo...

La clave de toda esta historia, pasa por hacerle ver al Sr. Narvaez que no se recortar carreras de ruta pensando en los M-60, pongamos que hablo de Vidreres el año pasado como ejemplo claro.
El Organizador le propone una circuitada de unos 1000m de longitud, ratoneras donde las hayas. El Sr. Narvaez se niega, por el peligro que con lleva, hasta ese punto perfecto. El Organizador le propone una carrera de ruta con un puerto, el Sr. Narvaez acepta bien la propuesta, pero pone como condición que el puerto de montaña lo quiten, porque sino los veteranos 60 y algún 50 entrará fuera de control, abogando también que al día siguiente hay carrera y sino la gente estará muy cansada y no podran correr las dos.

Así que ojo al dato señores, que no os engañen, estais avisados. Poneros firmes con la propuesta, porque os argumentará mil excusas y quedará en "papel mojado"