domingo, 24 de agosto de 2008

Cursa Torroella de Montgrí

Alguns membres de l'equip CECOC: el Ripoll, l'Emili i el Xavi Pérez i un servidor, amb les respectives famílies, ja van anar a Torroella el dia abans per no haver de matinar molt. El Rafa Marco també va venir, però més tard.
La sortida de la cursa de veterans 40-50-60 i fèmines.
En Toti Codony, que venia de Pequin a donar suport a Joan Llaneras, relaxat a la sortida amb el Cristobal Maya i jo mateix.
A la primera volta ja hi havia els primers intents.
El pilot encara anava agrupat, i per l'esquerre ja es veu que jo ja estava arrancant.
Després de l'arrancada a la recta de meta m'he escapat i he fet una volta sol. Però era massa aviat i he esperat a que algú s'animés. Per sort ha vingut el Xavi Pérez pel darrera i s'ha fet el grup que dominaria la cursa.

Com es pot veure els quatre corredors (Xavi Pérez, Toti Codony, Jose Priego i un servidor) han començat a agafar distància.
Per darrere hi havia un grup de corredors bastant nombrós, on hi havia el Juan Casanovas i alguns corredors del Pinturas Grimaldo.
El Xavi Pérez que està finíssim pel Mundial, no necessitava gaire relleus per augmentar les distàncies.
Aquest és el grup dels que inicialment han entrat a l'escapada però s'han despenjat. Els diversos intents per apropar-se als quatre escapats eren neutralitzats pels corredors del CECOC Juan Casanovas, Emili Pérez i el Ripoll, que han fet una gran feina.
Cada pujada per la Rambla era una sèrie.
El grup dels quatre escapats que anava augmentant la distància.
L'Emili Pérez i el Joan Casanovas amb el Santi Alentorn.
El Cristobal Maya i el Juan Morante que anaven en el segon grup perseguidor.
Una altra sèrie més.
El Xavi Pérez, que estava esmolant l'11 per anar al Mundial, tensava el grup d'escapats.
El grup perseguidor encapçalat per l'Octavi Fontané i en Santi Estragué.
El Jose Sánchez (que ha punxat i ha hagut de plegar) i en Santi González.
El Xavi ha fet una gran cursa posant un ritme tant alt que ningú li podia donar relleus.
Una foto per el Joan Oliva, un bon amic.
El grup dels perseguidors controlat en tot moment pels corredors del CECOC. Que han fet una carrera rodona evitant qualsevol escapada.
El grup dels escapats s'ha reduït a tres a causa del fort ritme que posava el "tuerqueitor"
José Priego ha estat el corredor que s'ha despenjat dels escapats.
El segon grup perseguidor ha estat doblat dues vegades.
En el segon grup hi havia el Rafa Marco i l'Higinio.
Al grup dels tres escapats s'hi ha afegit el Llorenç Llop (que estava doblat).
El Narvaez en ser doblat pels escapats s' havia afegit al grup, pero quan el Priego s'ha despenjat ell també.
Més compenents de l'equip CECOC: Juan Morante i en Moya.
L'Emili anant a buscar la roda de tothom que intentava marxar del grup.
Més control de l'equip CECOC.
En Llorenç Llop s'havia afegit als escapats.
El moment en que en Toti Codony punxava la roda del darrere. Encara i així ha pogut canviar-la i fer un meritori tercer lloc a la general.
En Rafa Marco que dilluns marxa a Àustria al mundial, ha vingut a fer un test per veure si les sèries d'aquests dos últims mesos li han servit per anar fi.
Els dos supervivents de l' escapada ja havien doblat a tots els corredors. En el grup el Toti Codony que anava doblat.
Els escapats tot i doblar al grup han comtinuat amb el fort ritme que portaven. Això ha fet que algú es despengés, com el Salva Gálvez i el Santi González.
El Toti arrancant de lluny i ningú li ha pogut agafar la roda. Sembla que els 12 dies sense entrenar no li han passat gaire factura.
Els dos escapats, per permetre un esprint més net, s'han despenjat i han arribat sols. La foto una mica espatllada per la presència d'un doblat. El Xavi Pérez, tot i que avui era el més fort amb diferència m'ha cedit la victória per veure si rematem la Xallenge. Des d'aquí moltes gràcies a l'erquip en general i a ell en particular.
Comentant la cursa.
Primer de la cursa i de Veterans 40.
Us puc assegurar que a les copes no hi havia cava, ji ji ji.
Podi de la cursa d'avui.
El ram ha marxat cap a Andorra. Ja que el cunyat de l'Isa m'ha cedit la victoria, jo li he cedit el ram.
Una altre victoria per equips, i ja en van 21!!!

2 comentarios:

albert dijo...

Content de retrobar-te a la competició. Agafa la calculadora, no facis excessos, no prenguis riscos innecessaris, guanya la XXV Xallenge i no em facis patir. Fins aviat.
Et copiaré el comentari que he fet al blog dels Grimaldo, espero que tu m'entendràs.
Quan la dona t'és infidel sempre ets l'últim en assabentar-te. Tothom fa comentaris que es callen quan t'apropes. No sabia que Nocete i Santi em deixaven. Els desitjo el millor, he fet tot el que he pogut perquè estiguessin a gust dins el C.C. Montornès. Potser qui està de més sóc jo, caldrà que mediti què faig en el ciclisme. Hi ha moltes coses que no entenc: corredor que porta la roba d'un club i puntua a la Xallenge per un altre (si els càrrecs federatius no donen exemple val més que pleguem), cadets corrent a Vallter 2000 (no és convenient físicament), una social dins la temporada ( el que importa és fer calaix), cicloturistes sense revisió mèdica obligatòria fent curses socials, etc... Visca el ciclisme i els seus dirigents.
Dono la cara i ho deixo per escrit.

Miquel Angel Cherino dijo...

Hola Albert, em sap greu llegir el teu missatge perquè les teves paraules són d'algú que està desenganyat, i potser ho estàs. T'entenc perfectament, però malgrat tot, jo vull dir-te que el ciclisme hi és gràcies a persones com tu. Persones que ho donen tot sense esperar res a canvi. Però saps una cosa, tu tens més amistat i més estimació que els que creuen que l'amistat té un preu, perquè l'amistat no es compra ni es ven. La gent et respecta més que als que no tenen principis i pensen que tot s'hi val, perquè el respecte te l'has de guanyar. Ningú per molt càrrec o "senyor" que es posi davant del seu nom no és respectat més que pels seus actes. No dubtis que hi ha qui no entén aquestes coses i que no entenen el que és la fidelitat, l'amistat o el respecte. A la vida cadascú tria el camí que vol seguir i no dubtis que tu no t'has equivocat, el problema és que hi ha molts que van marxa enrere.
De la teva reflexió sobre el ciclisme en general estic d'acord, però vull que sàpigues que tu no sobres al ciclisme. Si algú sobra són els que volen fer negoci o tenen afany de protagonisme. Les persones com tú que estimes aquest esport són les que el tiren endevant i espero pel bé del ciclisme que mai ens deixis. Crec que ja saps el que t'estimem, però des d'aquí vull recordar-ho. Una abraçada, i ens veiem a Manresa. Una abraçada i molts records de la Cristina i meus.