Crònica de JC de la Titan

La meva crònica de la Titan Desert 2009

Sense no massa temps per fer-me a la idea, aquest any m’he vist participant a una de les proves de BTT més extremes que es poden fer, la NISSAN TITAN DESERT. Ha estat una setmana pel Marroc farcida de experiències, amb molta convivència amb els companys de equip, així com amb la resta de participants de la prova.

Companys i equip de luxe (Mauri, Olano, Carnicer, Arteman, Calsapeu i jo mateix) per a la meva primera participació en aquesta prova. Les meves expectatives personals han estat més que superades. Compartir-ho tot amb ells ha estat com un somni fet realitat per a mi. He tornat amb la sensació d’haver viscut quelcom molt especial, amb una colla d’amics, alguns de quals eren, fins fa poc, només un referent esportiu per a mi.

Com us deia, una setmana plena de experiències, amb moments emotius molt especials com els que vaig viure durant la primera i la quarta etapa. En el primer cas, rodava pel vell mig d’una vall àrida, feia kms que no veia cap poblat, ni senyal de civilització, i de cop i volta van aparèixer dues nenes a peu de pista, corrent descalces sobre les pedres, i que hem miraven i animaven amb ulls de melancolia...de seguida vaig pensar amb les meves filles i us asseguro que només de pensar en les condicions extremes en les vivien aquelles nenes, i lo lluny que estava jo dels meus tresors (la Mar i la Ona), hem va faltar ben poc per posar-me a plorar. Tres dies més tard vaig tenir unes sensacions molt similars al passar per un petit poblat molt a prop de coronar el darrer port de la etapa. No es casualitat, però en ambdós casos rodava tot sol, fet que hem permetia viure amb més intensitat tot el que hem passava.

I com no, un altre dels moments més especials i emotiu el vaig viure el darrer dia, just en arribar a meta, al sentir-me un TITAN i en abraçar-me als companys, que com jo havien conquerit el DESERT.

La organització de la prova ha estat excel·lent, més tenint en compte les limitacions donades pel país, la situació dels campaments, la logística diària, etc...només hi faltava l’aire condicionat a cada arribada ;-)

Esportivament (aquest és un comentari repetit pels que porten 3 o 4 edicions a les seves cames) podria dir-se que ha estat la edició amb més nivell pel nombre i la qualitat de participants amb opcions serioses de victòria. Això ha fet que es corregués molt i molt.

Per a mi, després del ritme de cursa, el més selectiu crec que ha estat el terreny, i no hem refereixo al seu desnivell, si no al tipus...donat que abunden les pistes arenoses (on has de fer esforços per no quedar-te clavat a la sorra i has d’anar buscant contínuament una sortida), les pistes pedregoses (kms i kms de pistes pedregoses..bufff quina tortura) i els passos pels oueds, tots ells plens de trampes. No hi ha res semblant a Catalunya com per mirar d’entrenar el que allà et trobaràs.

Després del enllaç en bus i muntar les bicis, el primer dia varem anar a fer un volt...i de pas varem tastar les primeres dunes (tot i que en cursa només varem tenir un dia de dunes, a la sortida de la 2ª etapa). Varen ser 25kms de pròleg per a nosaltres, on la tornada fins al campament va ser “entretinguda” gràcies al fort vent de cara, molt i molt incòmode, que no ens deixava anar a més de 10-15km/h...per asfalt i en grup!!!!...vaig pensar “com tinguem aquest vent els propers dies podem anar servits”.

L’endemà, sortida de la primera etapa entre Tazzarine i Zagora de 88kms. Com era d’esperar molt i molt ràpida. El pilot de 200 unitats queda esmicolat en poc temps. Jo aguanto amb el grup davanter que va perdent unitats. Passem de llarg el primer avituallament, aquí no para ningú!!!. Després terreny trencat i en pujada que m’obliga a apretar més del compte. Abans del segon avituallament, un atac dur fa que ens l’haguem de saltar (ja en portem dos, i només queda el 3er a 20km de meta).

Aquesta foto es de la escapada on hem vaig ficar a la primera etapa (ara hem pregunto: qui hem mana a mi escapar-me a la Titan????). Eren els primers 15kms de cursa i m’acompanyaven l’Abraham Olano (no cal presentar-lo), Sergio Perez (ex-pro amb Relax) i Miguel Angel Saenz (Periodista Solo-Bici i 2on Titan Desert 2007).

Més tard, ja al km 60, una zona de sorra va fer que m’hagués de baixar de la bici, quedant totalment enrampat (aggggggg!!!!!).... i perdent ràpidament l’estela del grup capdavanter. Esta clar que vaig pagar la “novatada” de voler aguantar més del necessari amb cap de cursa. Un cop recuperat, rodant per una pista ràpida amb un altre corredor, vaig tenir una caiguda sense conseqüències greus, però que hem va deixar tot el costat dret ben tocat.

Resultat 1ª etapa: 31é - 3:59:08 a 24’ del guanyador

La tarda d’aquell primer dia (com la resta de dies) la varem dedicar a DES-CAN-SAR els campaments els situen al mig del no res i no hi ha cap altre entreteniment que estar-te al menjador-bar o ficar-te dins la haima a passar calor (es com si anessis a la sauna).

Vista general d’un dels campaments 5 estrelles que ens esperaven al final de cada etapa.

La sortida de la segona etapa prometia...i la veritat, penso que no va decebre a ningú. Ens esperava el primer sector de la etapa marató, però CORREGIDA Y AUMENTADA que passava de 89 a 115kms!!! no volies caldo?- Com deia, sembla que la gent no s’hagi assabentat del allargament i es va sortir a bloque. Per anar escalfant, una duna en pujada amb la bici a la esquena (Israel Nuñez ja passa el primer destacat) per arribar a un coll on hem de traçar a rumb (no hi ha pista i esta ple de pedres afilades que esperen destrossar-te les cobertes). La primera part de la etapa vaig pagar l’esforç del dia abans, i no trobava el ritme bo... afortunadament a partir de la meitat del recorregut vaig anar-me trobant més bé. L’arribada va ser impressionant, amb el campament situat al mig d’un “oasi” envoltat d’aigua i palmeres ... però sense les “comoditats” (matalàs, massatge, mecànics...) dels dies posteriors. Malgrat això, va ser molt especial fer un “bivac” envoltat dels companys de patiment...per a mi la millor nit per convivència.

Resultat 2ª etapa: 26é – 5:44:55 a 53’ del guanyador

Rodant en solitari durant la segona etapa.

Vista del desert en estat pur, sorra, vent, pedres...i palmeres.

L’endemà tocava la tercera jornada, segon sector de la etapa marató. Uns 117kms més, amb una primera part en pujada, per després fer una part sense senyalització (una etapa que en teoria havia de ser de navegació, però que per a mi va quedar molt descafeïnada). Personalment, hem vaig anar trobant millor que el dia abans, especialment als darrers 20-30kms en pista rodadora cara a munt, en els que vaig poder avançar posicions.

Resultat 3ª etapa: 18é – 5:25:27 a 37’ del guanyador

Aquella tarda, com la majoria de dies, ens varem omplir el cor regalant carmels i alguns detalls més als nens que s’apropaven al campament. La veritat es que hem va satisfer tant de veure com ells agraïen moltíssim el que per a nosaltres ens semblava tant sols un petit detall.

Era dijous, pel que havíem superat l’ecuador de la Titan i arribava la quarta jornada, anunciada com la etapa reina d’aquesta edició, pels seus 90kms amb fort desnivell, al que s’havia d’afegir que s’arribava després de la etapa marató (amb 325kms ja a les cames). Després de dies de rodar a ritme elevat, calia veure com respondrien les cames pujant a 1.800m d’alçada en dues ocasions. La part final de la etapa era força favorable i donava opció a recuperar una mica. Personalment, malgrat no ser bon escalador, vaig començar sentint-me bé al primer port. Anàvem un grupet de 5 corredors, on es marcava un ritme alegre però que no afogava. A punt de coronar el 2on port, vaig punxar de darrera....la pena es que pocs kms més tard vaig tornar a punxar, destrempant-me completament i quedant-me sol. Aleshores encara tenia per davant 60kms que vaig haver de fer en solitari....una pena en veure a l’arribada que els companys de grupeta havien arribat a la posició 14 i a “només” 36’ del guanyador...

Resultat 4ª etapa: 32é – 5:04:43 a 66’ del guanyador

Escalfant abans de la sortida de la darrera etapa.

Tot lo bo s’acaba...i la Titan Desert 2009 també...era divendres dia 1 de Maig i ens quedava pel davant la darrera etapa...però en contra del que es fa al Tour de France, no va ser pas es pas un “passeig” pels corredors. Etapa curta (55kms) però molt nerviosa, i rapidíssima (28km/h de mitja) amb dos ports al inici, i la resta força favorable. No havia marge per modificar la general, però si la classificació per equips i el CMR EVOLUTION va lluitar per aconseguir la victòria, i aquesta va arribar.

Arribada de la darrera etapa.

Resultat 5ª etapa: 16é – 2:06:23 a 9’ del guanyador

Resultat General final: 24é – 22:19:41

Moments emotius al finalitzar la darrera etapa. Abraçada de felicitat amb Gonzalo Ceballos (4 Titan Desert a les seves cames) i amb Peio Ruiz Cabestany (ex-pro). El grup comentant els darrers kms de la nostra aventura.

Podi de l’equip guanyador CMR EVOLUTION 1 a l’arribada a Ouarzazate.

Han esta dies molt intensos, en els que hem dormit poc (a les 5am ja sonava el despertador), i en condicions molt especials (dormint a terra, amb sorra, calor, etc...) i on hem acumulat cansament, però us asseguro que m’he trobat molt pitjor al tornar a casa (el que fa el coco)...potser també ha tingut la culpa la gastroenteritis de camell (per allò del desert) que he arrossegat durant una setmana!!!!

Molts hem pregunten: hi tornaries? i jo responc: ho faria cada any... malgrat que soc conscient de les limitacions familiar i laborals que tinc. També es veritat que penso que hi ha d’altres reptes semblants a la Titan Desert, tots ells molt temptadors.

+ info http://www.titandesert.es

Joan Carles Castellà